Ora biba!

I cumo l tiempo cuntinua a passar i nun pára nien por nada, fizo onte dous anhos, dous meses i dous dies que naciu este blog.

Stou cuntenta que apuis deste tiempo todo cuntinue, parqui, a screbir. Ambora nun l faga tanto cumo gostarie, siempre que pudo bolto a este sítio pa relhembrar la mie lhéngua i la mie tierrica de la qual tengo tantas saudades.

Pa marcar esta data deixo eiqui un de ls mais belos poemas de miu pai, que ye un burdadeiro hino al riu Douro, que nos trai l'auga i la bida, i a las arribas chenas de magie que a todos ancantan i spantan i que siempre tenen algo de nuobo pa çcubrir.

 

Douro De Mie Alma

 

Ah! riu de ls mius amores!
Guardian de las streilhas.
Quanto gusto de ti
I de ls tous ancantos!
Que buono ye
Ber las ailas a bolar.
Ls paixaricos a cantar.
Las faias a assomar …
Oubir, scuitar …
Ls cachones a fungar.
Niebros i carrascos a silbar.
Pastores sues fraitas a tocar
L’auga a caminar
Sien parar …
Pa l mar eimenso …
A chorar …
Ah! Douro de mie alma!
Tu tenes, boç.
Sós fuônte de bida.
D’einergie i riqueza.
L sangre de la tiêrra.
Como tu.
Nun hai eigual.
Sós la lhuç de Miranda.
Lhuç de Pertual!

Domingos Raposo

 

Cun las melhores saudaçones,

Raposa.

 

 

sinto-me:
música: Carvoeiras versão da TUP
publicado por Streilha às 02:05 | link de l post | Juntar als faboritos